Va ser un club de lectura per enregistrar. El debat sobre "L'últim gat birmà" de Rosa Moya va ser d'autèntics professionals. Algunes frases que poden passar a la història:
- "La diferència entre una bona història i una altra de normaleta és que a la primera entres tant dins de la història que vius a la pell dels protagonistes."
- "Em va agradar tant que ara vull visitar la ciutat de Mandalay, sembla tan diferent de les nostres."
- "Em vaig emocionar quan es van haver de separar en Hsaya i en Charlie."
- "No és gaire just que en Charlie perdoni la senyora Margaret després de tot el que li va fer." i algú respon "Però és que en Charlie creia en un món millor."
- "En els dos llibres que hem llegit del club de lectura, els dos protagonistes es comuniquen amb els animals, un amb un gat i l'altre amb els peixos!". ( I un altre respon, "És veirtat!! crec que els dos llibres són de la mateixa editorial, potser això hi té a veure".)
- "Per què era tan dolenta la Margaret, quina necessitat tenia?" i algú respon "És que crec que el nom l'ha agafat de la Margaret Thatcher, que li deien la dama de ferro, i era una barreja de Trump i Franco." "Ah!!".
- " A mi m'ha desconcertat que en Charlie no lluités més per convèncer els seus pares, com si això fos impossible."
- "Un indi al jardí comença igual que L'últim gat birmà, la mateixa frase!!." Fantàstics!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada