Preneu les roses
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.
imatge: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Melia_candollei_Blanco2.420-cropped.jpg/250px-Melia_candollei_Blanco2.420-cropped.jpg
Volem completar aquesta entrada amb un poema que va fer una alumna de 3r la setmana passada:
Pi del Burgar
Arbre, cada dia
ets més bonic
i eixerit.
La teva escorça
et fa d'escut
i et veig tan gran i fort!
Nosaltres t'estimem,
i ens cuides a tots!
Tenim sort
que siguis aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada